Coses que passen a Cerdanyola del Vallès

TREBALL INFANTIL,ESTATUT, IMMIGRACIO.
(article publicat al TOT Cerdanyola)

No és un joc. Hem portat aquests dies a Cerdanyola una exposició sobre el treball infantil a Centramèrica que es titula “No és un Joc”.La podeu veure cada tarda a l´Ateneu. L´exposició l´ha produït la fundació Pau i Solidaritat de CCOO.La mostra fotogràfica és excel.lent i el seu contingut esfereïdor.El dia de la presentació, però, els qui ens va tocar fer la presentació vam exposar visions força diferents alhora d´encarar les solucions al problema.Mentre que alguns culpabilitzaven del problema les multinacionals, el Banc Mundial i la globalització, jo vaig voler recordar que a les nostres societats occidentals aquest problema l´hem vençut. El nostre model occidental de respecte a la llibertat de mercat,la democràcia, la justícia social, els sindicats lliures... ens ha fet superar molts problemes (i molts que encara ens queden per resoldre i per véncer), i el que hem de fer és propagar aquests valors arreu del món.Més llibertat, més democràcia, més sindicats lliures,més benestar col.lectiu,més creació de riquesa,menys corrupció,menys règims totalitaris, menys populisme,menys intervencionisme.Algú pot dir que el model econòmic i social dels Estats Units, d´Europa o d´Israel no és el més avançat en aquests moments?, no és el que més benestar i llibertat pot aportar al món?.

Estatut. Jo també estic content del consens al qual hem arribat, i que ens ha permés aprovar un bon Estatut. Però m´irrita profundament, per descomptat les bestiesses que bramen massa sectors a Espanya, però també aquells que diuen que hem aprovat un Estatut “de màxims” que pot ser retallat, o els que diuen que ens hem de sentir satisfets només pel fet d´haver pogut proclamar allò que voliem.No és cert. En aquest Estatut no proclamem lliurement el que volem. En aquest Estatut, expressem allà on ens sembla que podem arribar amb els marges actuals de la “Constitución” i de la correlació actual de forces a Catalunya (que no és precisament favorable a les tesi nacionalistes).Per això indigna encara més que a alguns els sembli excessiu. Si puguessim parlar lliurement, i sense límits, haguessim fet un altre Estatut.

Voluntaris per la llengua. A Cerdanyola, un 8% de la població és d´origen estranger. Hem de treballar tots per garantir a tothom l´exercici dels drets i dels deures.I hem de treballar, també, per aconseguir una societat cohesionada. Per aconseguir-ho, Catalunya ha d´oferir la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura com a lloc de trobada, com a element integrador, si volem sortir tots enfortits d´aquesta etapa històrica de la nostra societat. Una possibilitat és fer-se voluntari per la llengua. Es tracte de posar en contacte dues persones, una d´aquí i una persona vinguda de fora, per que a través de trobades informals una hora a la setmana, puguin practicar el parlar el català sense vergonya, i conéixer-nos tots plegats una mica millor.És una gran iniciativa. Però avui a Cerdanyola(segur que per desconeixement d´aquesta possibilitat) hi ha més persones nouvingudes que demanen aquesta ajuda, que voluntaris catalans disposats a donar-la. Per això us animo a tots a apuntar-vos (Servei Local de Català, 93 5802751).Ara, el país i la llengua us necessita.Endavant! .
Alfons Escoda